DEFINICIÓ DEL MITJÀ I TRETS DISTINTIUS

El còmic és un mitjà visual de narració verb-icònica que comunica històries d’un o més personatges. Tracta d’una successió de caricatures dibuixades complementades per textos. Aquestes s’ordenen de manera que transmet una sensació de pas del temps.

Utilització de codis picto-cinètics: Línies o senyals que mostren que un objecte està en moviment.
Marcació dels temps: Al realitzar un flashback o un flashforward es denota un canvi en la estètica del dibuix, de manera que l’espectador se’n pugui adonar.
Té la intenció de mostrar el pas del temps mitjançant la seqüència de vinyetes.
Els sons es representen de manera gràfica, amb onomatopeies (Codis audiopictòrics).
Els textos que hi apareixen poden tenir diferents significats, ja siguin diàlegs, onomatopeies, pensaments, accions, aclariments…
El llenguatge acostuma a ser col·loquial, amb una intenció de comunicació quotidiana i naturalitat.

HISTÒRIA DEL CÒMIC

Pot considerar-se que l’origen del còmic prové de milers d'anys enrere, quan l’ésser humà ja tenia una necessitat de dibuixar tots els successos, les llegendes i les aventures que vivien. Els exemples que podem trobar són les pintures a les parets de les coves, les pintures egípcies, les pintures eclesiàstiques i manuscrits medievals que narraven la vida de Jesús i els sants...Tot i així, no es poden considerar còmics ja que no tenien cap intenció de continuïtat, sinó de deixar plasmat petites narracions.

El còmic o historieta va sorgir com un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental i en relació amb l’evolució de la premsa, la qual era el mitjà de comunicació principal.

Degut a la modernització dels mitjans d’impressió d’Estats Units i la utilització d’incentius dels periòdics per tal d’atraure a més lectors, va fer possible la introducció del còmic a aquest mitjà de comunicació.

Les sèries primàries que van establir les bases del còmic actual van ser Hogan’s Alley (1895) de Outcault, protagonizada por The Yellow Kid, The Katzenjammer Kids (1897) de Rudolph Dirks, y Happy Hooligan (1899) de Frederick Burr Opper.

L’edat d’or del còmic va ser a mitjans del segle XX degut al gran èxit de les tires diàries, els comic books i els superherois. Durant aquesta etapa, el còmic es va expandir de manera internacional i va haver-hi una gran diversificació del gènere.

Actualment podem trobar el manga, els còmics, les novel·les gràfiques...Tot això va sorgir al llarg de la història gràcies a la gran diversificació de gèneres que s’ha mencionat anteriorment.

LA VINYETA.

En la historieta, la vinyeta és un requadre delimitat per línies que representa un instant de la història. La hi considera com la representació pictogràfica del mínim espai i / o temps significatiu, i constitueix la unitat mínima de el muntatge del còmic. Aquest espai acotat i escènic recull una acció dibuixada i en ocasions un text, per la qual cosa dins d'ella solen coexistir el llenguatge icònic i de vegades també el llenguatge verbal.

L'ordre de lectura de la vinyetes es vincula amb el sistema d'escriptura i es llegeix de dalt a baix i d'esquerra a dreta, de tal manera que a Occident es llegeixen normalment d'esquerra a dreta i de dalt a baix, mentre que en països amb la escriptura de dreta a esquerra (per exemple Japó) les vinyetes es llegeixen de dreta a esquerra (sentit en el qual també es passen les pàgines) i de dalt a baix.

TIPUS DE VINYETES

Vinyeta exterior: Son separades per marges.
Vinyeta interior: Es troben a dins d’altres vinyetes. Normalment mostren detalls.
Vinyeta ortogonal: Coincideixen amb els costats de la pàgina.
Vinyeta diagonal: No coincideixen amb els costats de la pàgina.
Vinyeta oberta: No té limitació i dóna la sensació de que es infinita, que surt de la pàgina.
Vinyeta tancada: S’utiliza per limitar la escena com en una pantalla de cinema.
Vinyeta decorativa: Funció únicament decorativa, no aporta contingut extra.
Vinyeta psicològica: Intenten crear emocions al lector.

(Cadascuna d'aquestes pot estar en un pla/angle diferent, depenent de la intenció de la vinyeta).

ELS PERSONATGES

Els personatges són la part més important del còmic i per tant cal que expressin el que es necessita per a cada moment, és molt important que les expressions facials siguin exagerades i que es marquin bé els moviments del cos.

EL MUNTATGE

Muntar vol dir bàsicament tallar i enganxar. El naixement del muntatge cinematogràfic va precedit del muntatge en el còmic. Tot i que les diferents materialitats de el suport fan que es faci de diferent manera, el cinema deu gran part del seu llenguatge inicial al còmic.