
El neorealisme italià va ser un moviment narratiu i cinematogràfic que va sorgir a Itàlia durant la postguerra de la Segona Guerra Mundial, és a dir, a partir de 1945. Va tenir com a objectiu mostrar condicions socials més autèntiques i humanes, allunyant-se de l'estil històric i musical que fins llavors havia imposat la Itàlia feixista (1922-1945).
-
ESTÈTIQUES I TÈCNIQUES
-
Motivacions ètiques
-
Blanc i negre
-
Llum natural
-
Escenaris reals
-
Ús del pla seqüència
-
Intentaven fer tomes continues, retallant el mínim.
-
Els actors improvisen
​
-
NARRATIVES I ÈTIQUES
-
Actors naturals, no professionals.
-
Es centra en la vida quotidiana de la gent del proletariat.(meitat relat meitat documental).
-
Reflexa també la situació econòmica i moral.
-
Intenció de crítica
PEL·LÍCULES REPRESENTATIVES
-
La strada (1954) Federico Fellini
-
Els inútils (1953) Federico Fellini
-
Roma, ciutat oberta (1945) Roberto Rossellini
-
Alemania, any zero (1948) Roberto Rossellini
-
El ladrón de bicicletas (1948) Vittorio De Sica
-
Sciuscià (1949) Vittorio De Sica
-
La terra tremola (1948) Luchino Visconti
-
Arròs amarg (1949) Giuseppe De Santis
DIRECTORS, AUTORS I GUIONISTES
Els principals autors del neorealisme italià van ser:
-
Roberto Rossellini
-
Vittorio de Sica
-
Luchino Visconti
-
Federico Fellini
-
Pier Paolo Pasolini
-
Giuseppe De Santis
CARTELLERIA
La cartelleria variaba bastant d’una pel.lícula a una altra però sí que hi podem observar característiques en comú: colors bastant vius, il·lustracions i tipografíes gruixudes que criden l’atenció.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
CORRENTS CINEMATOGRÀFIQUES
NEOREALISME ITALIÀ
ÍNDEX
→ Context: històric, sociocultural, artístic i geogràfic
→ Introducció
→ Característiques principals
→ Pel·lícules representatives del corrent
→ Autors, directors i guionistes
→Cartelleria
CONTEXT
HISTÒRIC
-
Leo Longanesi, un periodista antifeixista, va proposar als directors de cinema italià sortir als carrers a gravar la realitat i afavorir el canvi ja que el cinema americà només mostrava una cara idealitzada d’Amèrica.
-
Acaba la Segona Guerra Mundial (1945), el feixisme i regnat Mussolini.
-
Els italians es senten alliberats però s’assabenten de que Itàlia necessitava una reconstrucció des d’abans que comencés la guerra.
-
Sorgeix el neorrealisme italià.
-
L’objectiu va passar a ser mostrar Itàlia de forma realista i no de forma idealitzada.
-
També neix a causa de la carencia de materials, tot i així, les persones es volien expressar.
ARTÍSTIC
Al 1945-1960 apareixen el cinemes nacionals. Van arribar a països com Japó, Índia, etc… I més tard a Àfrica. Tots aquests canvis van portar amb si el neorealisme italià. Molts cineastes van començar a reivindicar la capacitat del cinema com a producte cultural i no només comercial.
SOCIOCULTURAL
El proletariat van ser els més afectats pels desastres de la guerra, el protagonisme de les pel·lícules neorealistes deixa de ser atorgat a les classes elevades, la burgesia o l'exèrcit i passa a ser el poble.
Sent realista la vocació del neorealisme italià, el retrat de la societat intenta ser fidel: no s'intenta suavitzar els horrors de la guerra ni les manques de la postguerra. La societat ens és presentada en el seu entorn, un país destruït, i l'espectador arriba a establir la relació entre els personatges, l'espai i els esdeveniments.
GEOGRÀFIC
​
La caiguda del feixisme va portar amb si l'eliminació de la censura i va permetre als directors italians desenvolupar temàtiques que abans no estaven permeses. És aquí on sorgirà el neorealisme. El nom se li donarà a la fi dels 40. És un moviment bastant divers, no hi ha una definició única, sinó que té a veure amb l'aparició de determinats directors i cert tipus de pel·lícules. No serà un moviment que domini tota la producció italiana, també es faran altres pel·lícules. No obstant això el cinema fet sota els preceptes del Neorealisme aportarà característiques amb les quals s'identifica al cinema italià d'aquesta època. El seu impacte influirà a les altres arts, especialment a la literatura, i a les cinematografies internacionals.